Fa un parell de setmanes que hem començat a “terraformar” l’hort
i alguns pagesos del poble ja ens han preguntat què carai hi estem fent, allà,
amb aquests cavallons tan amples. Per aquí, el cultiu d’hort és el els dels
tradicionals cavallons i el reg a manta o per goteig, i el terra net a base de
llaurades i herbicides. Mirem d’explicar que el que fem són bancals profunds i
com funcionen aquests. Les vegades que m’hi he trobat jo em fa l’efecte que se
n’anaven pensant “pobrets. De ciutat...” En fi; no s’equivoquen. Nosaltres segur
que sí que ens equivocarem unes quantes vegades pel camí. Però n’anirem
aprenent, amb una mica de sort i paciència.
Avui en dia hi ha molta bibliografia sobre el sistema dels
bancals profunds. La primera vegada que ho vaig veure, però, va ser al llibre
de John Seymour que comentàvem l’altre dia. Ell comenta que el sistema prové
dels horticultors francesos dels voltant de París, durant el segle XIX.
Cultivaven tan prop de París com els era possible i, com que allà la terra era
escassa i les parcel·les petites, van desenvolupar aquest mètode. El xinesos
també el tenien inventat pel seu compte, de manera molt similar i també als
voltants de les seves grans ciutats. Durant els anys 60 es va posar força de
moda a California, on es va posar en pràcica, es va divulgar i se’n van fer estudis
comparats amb l’horticultura tradicional.

El sistema és el següent: es marca sobre el terra un
rectangle que ha de tenir uns 1,5 metres d’ample pel que es vulgui de llarg. Aquest
és el bancal. L’amplada ha de ser suficient per poder arribar amb les mans al
centre del bancal sense haver-lo de trepitjar. Per això nosaltres els hem fet
una mica més estrets, d’uns 1,30m; potser tenim els braços més curts que els
californians, però així ens és més còmode. En aquest bancal es cava i es remou
la terra fins a una profunditat d’uns 50 o 60 cm. El doble del que faria un
tractor llaurant profundament. S’hi incorpora compost, matèria orgànica... tot
el que es tingui a mà. D’aquesta manera les plantes, en créixer, poden estirar
les arrels a molta més profunditat en trobar la terra tova, en comptes d’haver-les
d’estirar horitzontalment. Cada planta necessita un determinat volum de terra
per al seu desenvolupament. En utilitzar molta més profunditat, no necessita
tanta base; les plantes es poden plantar molt més juntes que en un sistema
tradicional. En estar les plantes més juntes, queda menys terra exposada a la
intempèrie (si es fa bé, no gens). Això té dos efectes molt positius: evita de
manera natural el creixement de les males herbes (aquestes es queden sense
espai i llum per créixer) i evita la deshidratació del sòl en no quedar exposat
aquest a l’aire per crear-se un microclima humit sota les fulles de les plantes
que es toquen entre elles.

John Seymour preparant un bancal profund
Entre bancal i bancal s’hi fa un passadís prou ample per
poder-hi passar amb comoditat a treballar entre ells de manera que els bancals
no es trepitgin mai més per evitar comprimir la terra. Pel que fa a la llargada
dels bancals, cal tenir en compte que, com que no es poden trepitjar mai, si es
vol anar a l’altre costat només es pot fer saltant o donant-hi la volta. Per
això els bancals s’haurien de tallar cada 6 o 8 metres per poder-los creuar amb
comoditat (nosaltres, com que som així de burros, no ho hem fet; de moment jo
ho arreglo saltant).
I ja està! Fàcil, eh? I anar-los donant matèria orgànica sempre
que es pugui. Amb el temps, el bancal va creixent en alçada i la terra va
quedant més i més esponjosa, fins al punt que per fer-hi un forat per plantar,
n’hi ha prou amb fer servir un dit. La humitat s’hi manté d’una manera
extraordinària i la terra es va tornant negra i omplint-se de cucs que s’alimenten
descomponent tot el que hi ha i fent la feina bruta de llaurar i airejar-la.
Aquí es veu l'alçada dels nostres bancals. També hi vam enterrar
les males herbes que vam treure abans de llaurar.
Fa més de dos anys que els tenim fets a casa. Quan vam
arribar al pati, la terra era dura i gris com el ciment. Dos anys i mig
després, gràcies a les sobres de la cuina, les restes de poda i collites i l’ajuda
inestimable de les quatre gallines que tenim al pati, ara és negra, tova i no
pots fer una palada sense que et surtin mitja dotzena de cucs de terra i altres
bestioles alegres i diverses.
Els estudis que s’han fet estimen que el rendiment dels
bancals profunds és d’unes quatre vegades el que dóna l’horticultura
tradicional. Jo no ho he comparat, però més aviat m’ho crec. L’aspecte de la
terra és molt, molt millor. I, el principal factor a favor per nosaltres:
llaures la terra una vegada i ja no ho tornes a fer mai més. Important, quan
has de fer aquestes coses a mà...